Mestra viatgera

Els Ninots són figuretes de paper maché personalitzades. Només es necessiten algunes imatges de la persona que es vol representar i aquells detalls sobre la seva professió o les seves aficions que es desitja reflectir.
La resta forma part d'un procés totalment artesanal.





Destino

Dalí i Disney es van conèixer el 1945. D'aquella trobada, va néixer un compromís de col·laboració. L'any següent, Dalí va estar treballant al llarg de dos mesos en els estudis Disney, realitzant dibuixos i esbossos per a un curtmetratge.
El projecte va quedar interromput i oblidat fins que Roy Disney (nét del fundador) va decidir recuperar el curt del qual només existien 15 segons experimentals i va muntar un film de dibuixos animats de set minuts que va veure la llum el 2003.

video

"Destino" és una breu història animada que narra l'amor d'una ballarina per un jugador de beisbol. Es coneixen, s'agraden, però el temps, representat pel déu grec Cronos, s'imposa. La conclusió és que no es pot escapar al destí.

Els autors ho resumien de maneres ben diferents:

"Una visió màgica del problema de la vida en el laberint de temps."
Salvador Dalí
"Una història senzilla sobre una noia jove que cerca el veritable amor."
Walt Disney


Dalí treballant als Disney Studios de Burbank (California).


Walt Disney, Gala, Lilian Disney i Salvador Dalí a Portillgat, Cadaqués, el 1957.

Fonts:
El País
Artevisto


Edgar Degas

Edgar Degas va sorprendre en la sisena exposició impressionista de 1881 amb la Petita ballarina de catorze anys (Petite danseuse de 14 ans).
Va ser la primera i última vegada que Degas mostraria una de les seves escultures.
L'original d'un metre d'altura va ser realitzat en cera amb roba i pèl real i va causar un gran impacte entre col·leccionistes i artistes del moment.







"Amb el seu realisme i la seva combinació de materials poc habitual, la figura representa un moment decisiu en la carrera de Degas, quan va trencar amb la tradició acadèmica i va abraçar una estètica modernista mai vista fins llavors".
Connor Jordan (cap del departament d'art modern i impressionista de Christie's).


Fonts:
El Mundo
Musée d'Orsay

El porter d'hoquei

En fer aquest ninot, resulta que vaig fer la porteria massa petita. Per sort, sempre envio una foto del ninot abans de fer el lliurament i els clients em van poder advertir de l'error i la vaig poder fer mes gran.



Projecte Llar

Quan la Judit (estudiant de Belles Arts) em va fer arribar les fotos d'un treball que van fer a l'Universitat, em van agradar de seguida.
Amb la mateixa precisió artesanal que l'ocell construeix el seu niu, les mans de l'artista, han teixit un niu, canviant la seva naturalesa i creant noves formes que s'embranquen amb la natura per donar-nos una visió diferent.



La mateixa Judit ens ho explica:
"L'objectiu del projecte era crear un hàbitat per a ocells amb els materials i tècniques que havíem treballat a classe. Les fotos que et vaig enviar són de dos nius circulars fets amb fils de llana.
L'obra és conjunta, així que comparteixen títol de Llar.
El niu de color vermell està destinat a l'ocell al qual el color fa referència: el pit-roig. El niu té una estructura interior oval feta amb llistons de fusta i amb fils de llana vermella entrellaçats i creant un forat de forma piramidal per a poder entrar-hi.
El niu de color verd està destinat a espècies d'ocells petits com el cargolet o el bruel. Aquest niu no ha necessitat una estructura interna, ja que amb la mateixa tècnica del ganxet se li podia anar donant forma sense cap problema."





La Fira de Santa Llúcia

Diumenge passat vam estar a la Fira de Santa Llúcia amb els darumes compartint parada amb Punt-i-croma i amb Projecte Brot.
Els daruma van despertar molt d'interès.
Us explico algunes anécdotes divertides que van succeir durant el dia.



Una noia holandesa va estar escoltant l'explicació.
— Li pintes un ull en començar el projecte i en acabar-lo, li pintes l'altre.
— Aleshores, si el meu projecte triga un any a fer-se realitat, m'he de passar un any amb un ull pintat i l'altre no?.
Havia entès que s'havia de pintar el seu propi ull enlloc del del daruma!



Una senyora gran també va estar escoltant l'explicació i quan va acabar em diu:
— aleshores cada un fa una olor diferent?
— No...
— No dius que són d'aromes?
— No, senyora, no, són "Darumes".



Una altra dona que no va escoltar gaire l'explicació, perquè no volia ser enganyada:
— Però si això no fa res! és una bola de fang!
— Exactament, senyora és una bola de fang, l'he fet jo mateixa i no porta res d'especial a part d'il·lusió. Només serveix motivar a la gent que té projectes per tirar-los endavant i arribar fins al final.
— Però això és com els Sants, o hi creus o no hi creus!
— No és exactament el mateix, es tracta de creure en un mateix, el daruma només serveix per visualitzar la fita del nostre projecte i no deixar de treballar-hi.
— Jo ja treballo!
— Doncs no passa res senyora, vosté no necessita cap daruma. Que tingui un bon Nadal.
Vaig mantenir el somriure fins que va marxar, és clar!



Un grup de dones grans molt amables.
- A la nostra edat, ja no en tenim de projectes, només ens preocupa la salut.
- Bé, cuidar-se i mantenir-se alegres, també és un bon propòsit.



Un nen que volia un daruma per fer complir el seu desig:
- Si però el daruma, no te'l concedirà si tu no hi treballes per aconseguir-lo, pensa en quines coses pots fer tu per arribar al teu propòsit.
- Quin rotllo! No en tens algun que no s' hagi de fer res?
- Doncs no, sempre necessiten el teu esforç.
El pare que es mantenia al marge va decidir comprar el daruma per a un projecte de família.

El tió



El Tió de Nadal és un dels elements de la Mitologia catalana i una tradició molt arrelada a Catalunya.
Consisteix en aplegar un tros de soca o branca gruixuda dies abans del dia de Nadal, normalment a l'inici de l'Advent, i portar-lo a casa, on se'l col·loca en algun racó amb una manta perquè no tingui fred i on se l'alimenta diàriament fins el dia que es fa cagar.

Es tracta d'una tradició amb segles d'història, inicialment relacionada amb la natura, la fertilitat i el solstici d'hivern.

Per fer-lo cagar, generalment s'envia la mainada a resar o a cantar nadales a un altre espai de la casa. Tot seguit se'l colpeja per torns o plegats al ritme d'una cançó.

Aquest procediment es repeteix fins que el Tió no caga més o bé fins que caga algun objecte que així ho indica, com una arengada ben salada, carbó, un all, una ceba, o bé es pixa a terra, actualment el tió caga regals com joguines, dolços, etc.

El que era senzillament una soca o un troç de tronc o de branca, avui es representa amb dues potes i cara i ulls (també amb barretina).



Imatge: Educació i les TIC

Font: Viquipèdia

Els Daruma



Fa algun temps us parlava en una de les entrades anteriors dels daruma.
Avui us presento la col·lecció que estem preparant a Ninots de cara a l'any nou.
Una oportunitat per posar en pràctica tots aquests bons desitjos que sempre ens proposem en començar l'any.
Els daruma reforçaran la nostra voluntat i ens acompanyaran durant tot el procés.
Quan neix un somni dins de nosaltres, quan formulem un desig, quan decidim arrencar un nou projecte, li pintem un ull al daruma. Si els nostres propòsits són sincers i ferms i treballem en conseqüència, al final del recorregut, podrem pintar-li l'altre ull al daruma.
Finalment, el daruma, amb els dos ulls ben oberts, podrà contemplar la nostra alegria pels nostres assoliments.













Per saber-ne més: Els daruma al bloc

Visita la pàgina Facebook de Ninots

La Castanyada

La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada (entre el 31 d'octubre i l'1 de novembre). A Occitània també se celebra la castanyada (castanhada), però no pas associada al dia de Tots Sants, sinó com una celebració o festa de la tardor. Com el halloween dels països anglosaxons, o el Magosto de les terres asturianes, lleoneses i gallecs i el Samhain (cap d'any celta), la castanyada catalana prové d'una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la 'castanyada' és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina). En molts llocs, el dia de Tots Sants, els confiters organitzen rifes de panellets i fruita confitada.


Foto: Spainattractions


La castanyera segons una auca vuit-centista.

Font: Viquipèdia