Sabates de pallasso

Avui us proposem una divertida manualitat per fer amb les criatures el cap de setmana.
La nostra amiga Elena ha fet aquestes magnífiques sabates de pallasso amb una ampolla de de plàstic. Ens ha enviat les fotos de tot el procés.



Ens encanta el reciclatge.
Des d'aquí us animem a que ens envieu les vostres manualitats.



Al web d'Art Attack podreu veure tot el procés en video i també altres opcions.

Graller i diable

M'agrada molt fer ninots que tinguin relació amb les nostres tradicions i costums. Aquesta vegada vaig haver de fer dues figuretes personalitzades d'un graller i d'un diable, oncle i nebot.

Sant Jordi

Malgrat el seu caràcter laboral, el 23 d'abril, els catalans surten al carrer per celebrar la festivitat de Sant Jordi, patró de Catalunya.
Els carrers de viles i pobles s’omplen de roses i de llibres.
La Diada de Sant Jordi commemora la mort del sant el 23 d'abril de l'any 303. Tradicionalment a Catalunya, és el dia dels enamorats. Des del segle XV, el noi regala una rosa vermella “com la sang” a la seva estimada. A inicis del segle XX el costum es popularitza i s'hi afegeix el llibre que la noia regala al noi.


Sant Jordi (1926).
Conjunt escultòric de Frederic Galcerà Alabart.
Pati dels tarongers, Palau de la Generalitat.



La Victòria alada de Samotracia

També coneguda com “La Victòria de Samotracia” o “Niké de Samotracia”. No se sap amb certesa qui en va ser l'autor, només es pot confirmar que és de l'escola de Rodas del període hel·lenístic. Té una altura de 245cm. i es va elaborar en marbre cap al 190 a. de C.
Va ser descoberta a la illa de Samotracia pel cònsol francès i arqueòleg afeccionat, Charles Champoiseau.
La deessa Atena Nike (Atena portant la victòria) es posà a la proa del navili d'Antíoc III el gran, fent front al propi moviment del vaixell i a la força del vent (la qual cosa explica el tractament donat a la vestimenta, completament enganxada al cos).
Va ser situada com a mascaró de proa sobre un pedestal que assembla la proa d'un vaixell.
Tot això sembla confirmar que es tractava d'un conjunt escultòric que fusionava escultura i naturalesa, ja que fins i tot posseïa estanys i roques amb cascades.
Actualment es pot visitar al Museu del Louvre de París.

Pollets per la mona

Les moness que els padrins regalen als fillols i filloles el dilluns de Pasqua, tan tradicionals a les nostres terres, van començar sent una coca amb uns ous durs damunt.


Mona Tradicional. Foto: Gastroteca

A poc a poc, a mesura que la tradició es va imposar, es va anar sofisticant. Els pastissers les van decorar i van substituir els ous cuits per ous de xocolata que van acabar acompanyats d'uns pollets de decoració.


Mona de pastisseria. Foto: Gremi de Pastisseria

Un dia se'm va ocórrer fer uns pollets diferents. Una nova proposta.







Negoci familiar

Normalment treballo amb un o dos personatges. En aquesta ocasió es tractava d'un grup. Em va agradar el resultat. La diferència de grandària deguda a la quantitat de figures em donava una nova visió del meu treball.


Marco Cianfanelli

Aquesta escultura de l'artista Marco Cianfanelli (Johannesburg, 1970), està formada per un total de 50 estructures verticals d’acer d’entre 6,5 i 9 metres d’alçada.
Les 50 columnes fan referència als 50 anys de presó patits per Nelson Mandela en la seva lluita contra l’apartheid sudafricà.
La imatge del rostre de Mandela només és visible des d’un punt de vista concret.
Les estructures d’acer, per altra banda, també ens recorden els barrots de la presó alhora que fan al·lusió a l’esforç comunitari que va fer possible l’alliberament de Mandela i el triomf de la justícia.













Referències:
Minimal
Forma es vacío, vacío es forma

Gràcies a la meva germana Anna que va ser la primera que me'n va parlar

Els daruma



Els daruma són figures votives japoneses sense cames ni braços que representen Bodhidharma, el fundador i primer patriarca del Zen. Diu la llegenda que el mestre Daruma va perdre les cames d'estar-se set anys meditant assegut en una cova, les cames se li van assecar de no fer-les servir.
Normalment els ninos daruma són fets de pasta de paper i pintats de color vermell però també n'hi ha d'altres colors.
El nino representa una cara estilitzada d’home. Els ulls són cercles buits de color blanc. Es demana un desig al nino i amb tinta negra se li pinta un sol ull, tradicionalment, l'ull dret. Només se li pintarà l'altre ull si el desig s'arriba a acomplir.
Se suposa que l'ídol, que vol que li pintin l'altre ull, s'esforçarà per ajudar a aconseguir l'objectiu.
Mentre el desig no s'acompleix, el daruma borni s'exposa en algun lloc prominent de casa, envoltat d'altres objectes honorables, com per exemple a l'altar budista domèstic o Butsudan. Només es pot tenir un sol daruma alhora.
Si el desig s'arriba a aconseguir, llavors es completa la figura pintant-li l'altre ull i és costum portar-lo com a ofrena a un temple budista, a manera d'exvot.
Si el desig no s'aconsegueix, llavors el daruma es crema en una cerimònia de purificació (que sol fer-se a finals d'any) per mostrar que el peticionari no renuncia al desig, sinó que cercarà aconseguir-lo per altres mitjans.
Per als japonesos el daruma és un símbol de la disciplina, la determinació, i el sacrifici per aconseguir amb èxit el que es desitja.

(Font: Vikipèdia)
(Imatge: Japanwallpaper)

Darrerament he rebut un encarrec per fer uns quants darumas. Sempre s'aprenen coses noves!

El meu primer ninot

Avui us presento el primer ninot que vaig fer. Ja fa molts anys d'això. L'hi he ensenyat al meu germà Edu i m'ha renyat per no haver-lo posat encara en el bloc.






Bon Nadal



NADALA

Hem bastit el pessebre en un angle
del menjador, sobre una taula vella,
el pessebre mateix de cada any
amb la mula i el bou i l’Infant
i els tres Reis i l’estrella.

Hem obert innombrables camins,
tots d’adreça a la cova,
amb correus de vells pelegrins
-tots nosaltres- atents a l’auster caminar de la prova.

I en la nit del misteri hem cantat
les antigues cançons
de la mula i el bou i l’Infant i els tres Reis i l’estrella.

I oferíem la nit amb els ulls i les mans.
I cantàvem molt baix, amb vergonya potser de saber-nos germans
de l’infant i de tots en la nit de la gran meravella.

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, Osona, 1929-2003).