Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escultura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escultura. Mostrar tots els missatges

Edgar Degas

Edgar Degas va sorprendre en la sisena exposició impressionista de 1881 amb la Petita ballarina de catorze anys (Petite danseuse de 14 ans).
Va ser la primera i última vegada que Degas mostraria una de les seves escultures.
L'original d'un metre d'altura va ser realitzat en cera amb roba i pèl real i va causar un gran impacte entre col·leccionistes i artistes del moment.







"Amb el seu realisme i la seva combinació de materials poc habitual, la figura representa un moment decisiu en la carrera de Degas, quan va trencar amb la tradició acadèmica i va abraçar una estètica modernista mai vista fins llavors".
Connor Jordan (cap del departament d'art modern i impressionista de Christie's).


Fonts:
El Mundo
Musée d'Orsay

Jen Stark

Jen Stark (1983, Miami) és una artista contemporània que treballa a Los Angeles i que ha dedicat la major part del seu recorregut creatiu a treballar amb escultures de paper. La seva obra s'inspira en patrons que podem trobar en la natura.

"M'agrada pensar que hi ha formes enormes en l'univers que poden tenir aproximadament els mateixos patrons que els microorganismes minúsculs sota un microscopi. Formes geomètriques i espirals en la naturalesa que segueixen patrons similars i que s'apliquen tant a dissenys grans com petits. [...] També em captiven els colors radiants associats a la psychedelia i els patrons òptics que produeixen alteracions en la percepció. Penso que, en certa manera, la psychedelia és una recerca per descobrir-nos a nosaltres mateixos i a l'univers, i m'esforço per contestar aquesta mena de qüestions a través del meu treball artístic."

Jen Stark


Centrifugal


Counter Cosmo


Pedestal

Pàgina oficial de Jen stark
Cool Hunting Interview: Jen Stark

Gat egipci

En l'antic Egipte s'associava als animals amb deïtats de la seva mitologia.
El gat representava a Bastet i estava contraposat a Sakhmet que es representava en forma d'una lleona. Les dues deesses encarnaven dos aspectes diferents de les forces de la naturalesa; Sackhmet encarnava el perill i era potencialment perillosa mentre que Bastet encarnava les forces benefactores i pacificadores.
El gat va ser l'animal més venerat i se'l va representar de formes molt diverses utilitzant tot tipus de materials.

La imatge correspon a una reproducció en bronze basada en una escultura original egípcia del Període Dinàstic Tardà (712-332 aC), actualment forma part de la col·lecció del Metropolitan Museum of Art de Nova York. La figura original és buida, la qual cosa fa suposar que deuria ser utilitzada com a contenidor de restes momificats. El modelatge subtil i els trets estilitzats de l'escultura han captat perfectament l'elegancia i la dignitat característica dels felins. Al voltant del coll hi ha gravat un collaret amb un penjoll en forma d'ull que servia per donar protecció i benestar.



Font:
The Metropolitan Museum of Art. New York.

La Victòria alada de Samotracia

També coneguda com “La Victòria de Samotracia” o “Niké de Samotracia”. No se sap amb certesa qui en va ser l'autor, només es pot confirmar que és de l'escola de Rodas del període hel·lenístic. Té una altura de 245cm. i es va elaborar en marbre cap al 190 a. de C.
Va ser descoberta a la illa de Samotracia pel cònsol francès i arqueòleg afeccionat, Charles Champoiseau.
La deessa Atena Nike (Atena portant la victòria) es posà a la proa del navili d'Antíoc III el gran, fent front al propi moviment del vaixell i a la força del vent (la qual cosa explica el tractament donat a la vestimenta, completament enganxada al cos).
Va ser situada com a mascaró de proa sobre un pedestal que assembla la proa d'un vaixell.
Tot això sembla confirmar que es tractava d'un conjunt escultòric que fusionava escultura i naturalesa, ja que fins i tot posseïa estanys i roques amb cascades.
Actualment es pot visitar al Museu del Louvre de París.

Marco Cianfanelli

Aquesta escultura de l'artista Marco Cianfanelli (Johannesburg, 1970), està formada per un total de 50 estructures verticals d’acer d’entre 6,5 i 9 metres d’alçada.
Les 50 columnes fan referència als 50 anys de presó patits per Nelson Mandela en la seva lluita contra l’apartheid sudafricà.
La imatge del rostre de Mandela només és visible des d’un punt de vista concret.
Les estructures d’acer, per altra banda, també ens recorden els barrots de la presó alhora que fan al·lusió a l’esforç comunitari que va fer possible l’alliberament de Mandela i el triomf de la justícia.













Referències:
Minimal
Forma es vacío, vacío es forma

Gràcies a la meva germana Anna que va ser la primera que me'n va parlar

La Venus de Willendorf

La Venus de Willendorf, és una figureta femenina datada entre 20.000 i 22.000 anys aC.
És la més coneguda de les venus paleolítiques. Són figures de dones de rostre imprecís i amb una forta exageració de les parts del cos relacionades amb la maternitat. La imatge de la dona grossa i nua també era usual en les escultures egípcies, gregues i babilòniques del període Neolític.



Més informació: Vikipèdia: Venus de Willendorf

Ànimes

La meva activitat professional, la docència per un cantó i la feina al meu taller de paper maché, per l'altre, no em deixa gaire temps per dedicar-lo a l'escultura.
Afortunadament, fer de mare em dóna moltes alegries que em compensen, entre d'altres, quan ens posem a fer manualitats. Aquestes estones em passen volant.
Malgrat tot, malgrat que m'agrada treballar en els meus ninots, malgrat que trobo molta satisfacció en el treball amb la pasta de paper fins a convertir-la en un regal personalitzat, malgrat que m'agrada la feina docent, i malgrat les immenses satisfaccions de la maternitat, de tant en tant sento a necessitat de treballar en peces de creació.
Aquesta escultura la vaig presentar a l'exposició d'artistes locals de Taradell aquest estiu.
S'ha de situar davant d'una paret il·luminada. D'aquesta manera les dues figures projecten ombres que es creuen i multipliquen el joc visual.