Destino

Dalí i Disney es van conèixer el 1945. D'aquella trobada, va néixer un compromís de col·laboració. L'any següent, Dalí va estar treballant al llarg de dos mesos en els estudis Disney, realitzant dibuixos i esbossos per a un curtmetratge.
El projecte va quedar interromput i oblidat fins que Roy Disney (nét del fundador) va decidir recuperar el curt del qual només existien 15 segons experimentals i va muntar un film de dibuixos animats de set minuts que va veure la llum el 2003.

"Destino" és una breu història animada que narra l'amor d'una ballarina per un jugador de beisbol. Es coneixen, s'agraden, però el temps, representat pel déu grec Cronos, s'imposa. La conclusió és que no es pot escapar al destí.

Els autors ho resumien de maneres ben diferents:

"Una visió màgica del problema de la vida en el laberint de temps."
Salvador Dalí
"Una història senzilla sobre una noia jove que cerca el veritable amor."
Walt Disney


Dalí treballant als Disney Studios de Burbank (California).


Walt Disney, Gala, Lilian Disney i Salvador Dalí a Portillgat, Cadaqués, el 1957.

Fonts:
El País
Artevisto

Edgar Degas

Edgar Degas va sorprendre en la sisena exposició impressionista de 1881 amb la Petita ballarina de catorze anys (Petite danseuse de 14 ans).
Va ser la primera i última vegada que Degas mostraria una de les seves escultures.
L'original d'un metre d'altura va ser realitzat en cera amb roba i pèl real i va causar un gran impacte entre col·leccionistes i artistes del moment.







"Amb el seu realisme i la seva combinació de materials poc habitual, la figura representa un moment decisiu en la carrera de Degas, quan va trencar amb la tradició acadèmica i va abraçar una estètica modernista mai vista fins llavors".
Connor Jordan (cap del departament d'art modern i impressionista de Christie's).

Fonts:
El Mundo
Musée d'Orsay

Jen Stark

Jen Stark (1983, Miami) és una artista contemporània que treballa a Los Angeles i que ha dedicat la major part del seu recorregut creatiu a treballar amb escultures de paper. La seva obra s'inspira en patrons que podem trobar en la natura.

"M'agrada pensar que hi ha formes enormes en l'univers que poden tenir aproximadament els mateixos patrons que els microorganismes minúsculs sota un microscopi. Formes geomètriques i espirals en la naturalesa que segueixen patrons similars i que s'apliquen tant a dissenys grans com petits. [...] També em captiven els colors radiants associats a la psychedelia i els patrons òptics que produeixen alteracions en la percepció. Penso que, en certa manera, la psychedelia és una recerca per descobrir-nos a nosaltres mateixos i a l'univers, i m'esforço per contestar aquesta mena de qüestions a través del meu treball artístic."

Jen Stark


Centrifugal


Counter Cosmo


Pedestal

Pàgina oficial de Jen stark
Cool Hunting Interview: Jen Stark

Constantin Brancusi

Sabieu que l'any 2005, aquesta obra es va vendre en subasta per 21 milions d'euros? Va ser la xifra més alta assolida per una escultura fins aquell moment.


L´oiseau dans l´espace

L'escultor romanès Brancusi va morir a París l'any 1957 després d'haver treballat i investigat sobre les formes pures trencant les lligadures que subjectaven l'escultura a les premises realistes imperants fins el segle XIX. Va obrir la porta a l'abstracció del segle XX i està considerat com una de les figures més rellevants de l'art modern i, molt particularment, de l'escultura.


Le baiser


Brancusi al seu estudi

Fonts:
Wikipaintings
Art Tattler

Sant Jordi

Malgrat el seu caràcter laboral, el 23 d'abril, els catalans surten al carrer per celebrar la festivitat de Sant Jordi, patró de Catalunya.
Els carrers de viles i pobles s’omplen de roses i de llibres.
La Diada de Sant Jordi commemora la mort del sant el 23 d'abril de l'any 303. Tradicionalment a Catalunya, és el dia dels enamorats. Des del segle XV, el noi regala una rosa vermella “com la sang” a la seva estimada. A inicis del segle XX el costum es popularitza i s'hi afegeix el llibre que la noia regala al noi.


Sant Jordi (1926).
Conjunt escultòric de Frederic Galcerà Alabart.
Pati dels tarongers, Palau de la Generalitat.

La Victòria alada de Samotracia

També coneguda com “La Victòria de Samotracia” o “Niké de Samotracia”. No se sap amb certesa qui en va ser l'autor, només es pot confirmar que és de l'escola de Rodas del període hel·lenístic. Té una altura de 245cm. i es va elaborar en marbre cap al 190 a. de C.
Va ser descoberta a la illa de Samotracia pel cònsol francès i arqueòleg afeccionat, Charles Champoiseau.
La deessa Atena Nike (Atena portant la victòria) es posà a la proa del navili d'Antíoc III el gran, fent front al propi moviment del vaixell i a la força del vent (la qual cosa explica el tractament donat a la vestimenta, completament enganxada al cos).
Va ser situada com a mascaró de proa sobre un pedestal que assembla la proa d'un vaixell.
Tot això sembla confirmar que es tractava d'un conjunt escultòric que fusionava escultura i naturalesa, ja que fins i tot posseïa estanys i roques amb cascades.
Actualment es pot visitar al Museu del Louvre de París.

Marco Cianfanelli

Aquesta escultura de l'artista Marco Cianfanelli (Johannesburg, 1970), està formada per un total de 50 estructures verticals d’acer d’entre 6,5 i 9 metres d’alçada.
Les 50 columnes fan referència als 50 anys de presó patits per Nelson Mandela en la seva lluita contra l’apartheid sudafricà.
La imatge del rostre de Mandela només és visible des d’un punt de vista concret.
Les estructures d’acer, per altra banda, també ens recorden els barrots de la presó alhora que fan al·lusió a l’esforç comunitari que va fer possible l’alliberament de Mandela i el triomf de la justícia.













Referències:
Minimal
Forma es vacío, vacío es forma

Gràcies a la meva germana Anna que va ser la primera que me'n va parlar

Auguste Rodin

“La nuesa del cos no és exclusiva de cap moment particular de la història; és eterna i pot ser contemplada amb joia a qualsevol edad.”

Auguste Rodin

El 12 de novembre es complien 172 anys del naixement d'Auguste Rodin. Demà serà l'aniversari de la seva mort.
En homenatge a Rodin, us deixo la traducció de l'encertat comentari que va posar la Verónica Banderas a la meva pàgina de Facebook sobre la Danaide.

"Una de les meves preferides de Rodin! M'apassiona el sentit amb el qual modela les formes i fa emergir la bellesa d'alguna cosa tan matèrica i freda com el marbre; dóna vida, és més, escenifica el començament d'una vida. El cabell sinuós, l'esquena encorbada, el fulgor de la pell marmòria, l'inaccessible rostre de la nimfa, la màgia de la tècnica gràcies a la qual Rodin transforma el sòlid en líquid, ja que parlem d'una Danaide, portadora d'aigua".







(Clic sobre les imatges per veure-les en el seu context original)

Aquest magnífic video va ser creat amb motiu de l'exposició "Flesh and marble" del "Musée Rodin".


Trailer of the exhibition Rodin, flesh and marble per Musee_Rodin

Kumi Yamashita

Les imatges que podem contemplar a través de la pantalla se'ns mostren planes, en dues dimensions. Quan l'objecte representat és una escultura, intuïm el volum per les ombres i les llums que ens donen aquesta aproximació tridimensional.
Hi ha artistes que combinen ambdues formes, com en el cas de Kumi Yamashita.
M'agradaria molt veure els seus originals. Ha de ser fascinant moure, desplaçar la mirada al llarg de tota la superfície. Contemplar l'entramat format per tots aquests fils entrellaçats per mitjà d'agulles, o els diferents materials superposats.

Per fer el retrat de Beckett, va utiitzar plaques en relleu fetes amb passatges seleccionats del quadern de notes escrites a mà pel propi Beckett i després, va superposar un paper i va anar passant el llapis de grafit, com quan de petits, trèiem el relleu d'una moneda. Increible, no?













Font: Kumi Yamashita

Gilbert Legrand

Avui us presentem un artista que utilitza objectes quotidians, pintures, sentit de l'humor i molta imaginació per crear peces que ens arrenquen un somriure.

Font: Pàgina oficial de Gilbert Legrand

Lola Anglada

Un dia com avui de 1892, naixia Lola Anglada. Escriptora i il·lustradora catalana. Feminista, fortament compromesa amb el seu país i amb la república, va ser una representant destacada del moviment noucentista de principis del segle XX. Va destacar pel seu domini del dibuix i per una exquisida sensibilitat.







(Clic sobre les imatges per accedir a la font.)

Constantin Brancusi

Considerat com un dels grans escultors del segle XX, el romanès Brancusi, va influir profundament en els nous conceptes de la forma en l'escultura. En les seves primeres obres es percep la influència de Rodin i dels impressionistes. Després evoluciona cap a un estil més personal, inspirat en l'escultura prehistòrica i en l'africana.


The Prayer


Madame LR (Portrait de Mme LR)


Fish


Wisdom

Imatges: Wikipaintins

Alberto Giacometti

El 10 d'octubre de 1901, va néixer a Borgonovo (Val Bregaglia, Suïssa), Alberto Giacometti (1901-1966).

La seva escultura, “L’Homme Qui Marxe”, es considera l'obra més representativa de la trajectòria de l'artista i s'ha convertit en una icona de l'art modern.



Imatge: Wikipaintings

Alexander Calder

Alexader Calder és molt conegut per les seves grans escultures abstractes i pels seus mòbils, però no tant per les seves petites i gracioses obres com aquesta:



Via: ArtObserved

Eduard Bosch Banyeras

Exposició de pintures del pintor Eduard Bosch Banyeras.

Del 14 de setembre al 1 d'octubre, al Centre Cultural Costa i Font de Taradell, cada dia de 6 a 9 del vespre, excepte dimarts.



Els meus germans i jo estem molt contents d'aquesta oportunitat de rememorar l'obra del pare vint anys després de la seva mort.
Aquesta exposició té la particularitat de ser la primera retrospectiva que es fa de la seva obra.
El divendres 14, a les 20:00h, el meu germà Edu dirà unes paraules sobre la figura i la trajectòria artística del nostre pare.

Joan Miró

Tots hem pogut escoltar, davant d'una obra de Miró, la frase: "això pot fer-ho un nen de tres anys" (o alguna cosa semblant). No és veritat, no és exactament així. Però, en tot cas, no s’ha de ser un geni per pintar com un nen de tres anys?


Joan Miró. "Somnens".

Via: TR Press

Stig Lindberg

Stig Lindberg (1916-1982), dissenyador suec, va treballar en una àmplia gamma d'estils i materials. El seu domini de les formes i l’espai l’acosten a l’escultura i els seus dissenys sinuosos, nets i sobris van contribuir a prestigiar el disseny escandinau.



Via: Modernity