Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tradició. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tradició. Mostrar tots els missatges

La Fira de Santa Llúcia

Diumenge passat vam estar a la Fira de Santa Llúcia amb els darumes compartint parada amb Punt-i-croma i amb Projecte Brot.
Els daruma van despertar molt d'interès.
Us explico algunes anécdotes divertides que van succeir durant el dia.



Una noia holandesa va estar escoltant l'explicació.
— Li pintes un ull en començar el projecte i en acabar-lo, li pintes l'altre.
— Aleshores, si el meu projecte triga un any a fer-se realitat, m'he de passar un any amb un ull pintat i l'altre no?.
Havia entès que s'havia de pintar el seu propi ull enlloc del del daruma!



Una senyora gran també va estar escoltant l'explicació i quan va acabar em diu:
— aleshores cada un fa una olor diferent?
— No...
— No dius que són d'aromes?
— No, senyora, no, són "Darumes".



Una altra dona que no va escoltar gaire l'explicació, perquè no volia ser enganyada:
— Però si això no fa res! és una bola de fang!
— Exactament, senyora és una bola de fang, l'he fet jo mateixa i no porta res d'especial a part d'il·lusió. Només serveix motivar a la gent que té projectes per tirar-los endavant i arribar fins al final.
— Però això és com els Sants, o hi creus o no hi creus!
— No és exactament el mateix, es tracta de creure en un mateix, el daruma només serveix per visualitzar la fita del nostre projecte i no deixar de treballar-hi.
— Jo ja treballo!
— Doncs no passa res senyora, vosté no necessita cap daruma. Que tingui un bon Nadal.
Vaig mantenir el somriure fins que va marxar, és clar!



Un grup de dones grans molt amables.
- A la nostra edat, ja no en tenim de projectes, només ens preocupa la salut.
- Bé, cuidar-se i mantenir-se alegres, també és un bon propòsit.



Un nen que volia un daruma per fer complir el seu desig:
- Si però el daruma, no te'l concedirà si tu no hi treballes per aconseguir-lo, pensa en quines coses pots fer tu per arribar al teu propòsit.
- Quin rotllo! No en tens algun que no s' hagi de fer res?
- Doncs no, sempre necessiten el teu esforç.
El pare que es mantenia al marge va decidir comprar el daruma per a un projecte de família.

El tió



El Tió de Nadal és un dels elements de la Mitologia catalana i una tradició molt arrelada a Catalunya.
Consisteix en aplegar un tros de soca o branca gruixuda dies abans del dia de Nadal, normalment a l'inici de l'Advent, i portar-lo a casa, on se'l col·loca en algun racó amb una manta perquè no tingui fred i on se l'alimenta diàriament fins el dia que es fa cagar.

Es tracta d'una tradició amb segles d'història, inicialment relacionada amb la natura, la fertilitat i el solstici d'hivern.

Per fer-lo cagar, generalment s'envia la mainada a resar o a cantar nadales a un altre espai de la casa. Tot seguit se'l colpeja per torns o plegats al ritme d'una cançó.

Aquest procediment es repeteix fins que el Tió no caga més o bé fins que caga algun objecte que així ho indica, com una arengada ben salada, carbó, un all, una ceba, o bé es pixa a terra, actualment el tió caga regals com joguines, dolços, etc.

El que era senzillament una soca o un troç de tronc o de branca, avui es representa amb dues potes i cara i ulls (també amb barretina).



Imatge: Educació i les TIC

Font: Viquipèdia

Els Daruma



Fa algun temps us parlava en una de les entrades anteriors dels daruma.
Avui us presento la col·lecció que estem preparant a Ninots de cara a l'any nou.
Una oportunitat per posar en pràctica tots aquests bons desitjos que sempre ens proposem en començar l'any.
Els daruma reforçaran la nostra voluntat i ens acompanyaran durant tot el procés.
Quan neix un somni dins de nosaltres, quan formulem un desig, quan decidim arrencar un nou projecte, li pintem un ull al daruma. Si els nostres propòsits són sincers i ferms i treballem en conseqüència, al final del recorregut, podrem pintar-li l'altre ull al daruma.
Finalment, el daruma, amb els dos ulls ben oberts, podrà contemplar la nostra alegria pels nostres assoliments.













Per saber-ne més: Els daruma al bloc

Visita la pàgina Facebook de Ninots

La Castanyada

La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada (entre el 31 d'octubre i l'1 de novembre). A Occitània també se celebra la castanyada (castanhada), però no pas associada al dia de Tots Sants, sinó com una celebració o festa de la tardor. Com el halloween dels països anglosaxons, o el Magosto de les terres asturianes, lleoneses i gallegues i el Samhain (cap d'any celta), la castanyada catalana prové d'una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la 'castanyada' és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari (paperina). En molts llocs, el dia de Tots Sants, els confiters organitzen rifes de panellets i fruita confitada.


Foto: Spainattractions


La castanyera segons una auca vuit-centista.

Font: Viquipèdia

Graller i diable

M'agrada molt fer ninots que tinguin relació amb les nostres tradicions i costums. Aquesta vegada vaig haver de fer dues figuretes personalitzades d'un graller i d'un diable, oncle i nebot.

Sant Jordi

Malgrat el seu caràcter laboral, el 23 d'abril, els catalans surten al carrer per celebrar la festivitat de Sant Jordi, patró de Catalunya.
Els carrers de viles i pobles s’omplen de roses i de llibres.
La Diada de Sant Jordi commemora la mort del sant el 23 d'abril de l'any 303. Tradicionalment a Catalunya, és el dia dels enamorats. Des del segle XV, el noi regala una rosa vermella “com la sang” a la seva estimada. A inicis del segle XX el costum es popularitza i s'hi afegeix el llibre que la noia regala al noi.


Sant Jordi (1926).
Conjunt escultòric de Frederic Galcerà Alabart.
Pati dels tarongers, Palau de la Generalitat.

Pollets per la mona

Les moness que els padrins regalen als fillols i filloles el dilluns de Pasqua, tan tradicionals a les nostres terres, van començar sent una coca amb uns ous durs damunt.


Mona Tradicional. Foto: Gastroteca

A poc a poc, a mesura que la tradició es va imposar, es va anar sofisticant. Els pastissers les van decorar i van substituir els ous cuits per ous de xocolata que van acabar acompanyats d'uns pollets de decoració.


Mona de pastisseria. Foto: Gremi de Pastisseria

Un dia se'm va ocórrer fer uns pollets diferents. Una nova proposta.







Els daruma



Els daruma són figures votives japoneses sense cames ni braços que representen Bodhidharma, el fundador i primer patriarca del Zen. Diu la llegenda que el mestre Daruma va perdre les cames d'estar-se set anys meditant assegut en una cova, les cames se li van assecar de no fer-les servir.
Normalment els ninos daruma són fets de pasta de paper i pintats de color vermell però també n'hi ha d'altres colors.
El nino representa una cara estilitzada d’home. Els ulls són cercles buits de color blanc. Es demana un desig al nino i amb tinta negra se li pinta un sol ull, tradicionalment, l'ull dret. Només se li pintarà l'altre ull si el desig s'arriba a acomplir.
Se suposa que l'ídol, que vol que li pintin l'altre ull, s'esforçarà per ajudar a aconseguir l'objectiu.
Mentre el desig no s'acompleix, el daruma borni s'exposa en algun lloc prominent de casa, envoltat d'altres objectes honorables, com per exemple a l'altar budista domèstic o Butsudan. Només es pot tenir un sol daruma alhora.
Si el desig s'arriba a aconseguir, llavors es completa la figura pintant-li l'altre ull i és costum portar-lo com a ofrena a un temple budista, a manera d'exvot.
Si el desig no s'aconsegueix, llavors el daruma es crema en una cerimònia de purificació (que sol fer-se a finals d'any) per mostrar que el peticionari no renuncia al desig, sinó que cercarà aconseguir-lo per altres mitjans.
Per als japonesos el daruma és un símbol de la disciplina, la determinació, i el sacrifici per aconseguir amb èxit el que es desitja.

(Font: Vikipèdia)
(Imatge: Japanwallpaper)

Darrerament he rebut un encarrec per fer uns quants darumas. Sempre s'aprenen coses noves!

Figura't

A Sitges hi ha un taller artesà on fan petites figures en metall que representen tot l'imaginari popular català.
Les seves figuretes reprodueixen fidelment tots els personatges que apareixen a les festes catalanes de diferents poblacions.








Podeu veure les figures a:

El web de Figura’t
Figura’t al Facebook